privatesa

Sa Tzina impreat s'app anti-Covid pro blocare una manifestada

Immàgine de mohamed Hassan, pigada dae Pixabay

Su chi gente meda timiat cando at intèndidu chistionare pro sa prima borta de s'app contra a sa COVID-19 est acontèssidu in Tzina: su guvernu at impreadu su programma pro blocare a persones medas chi fiant ponende·si in biàgiu pro manifestare contra a sa banca printzipale de su paisu.

Traschia Twitter pro sa critografia de is tzarras

Immàgine de Tumisu, pigada dae Pixabay

Una campànnia noa, ligada a cussa contras a sa guardiania biomètrica, est incumentzada.
Narat s'annùntziu:

Noas fuidas ammustrant chi sa proposta noa pro una ‘Lege pro cuntrastare a beru is abusos sessuales de pipios’ de sa UE diat a obligare is aziendas tecnològicas a fichetare me is resonos privados de totus, oblighende·ddas a ispeculitare is comunicatziones privadas.

Si custu est beru, diat a èssere sa fine de sa codìfica puntu-puntu chi apoderat sa segretesa de is messàgios e de is resonos de boghe me is aplicatziones che Whatsapp, Telegram e àteras. Ònnia resonu diat a èssere averiguadu cun sa pèrdida de su deretu nostru a sa privatesa e cun s'arriscu de essi sinnalados comente criminales isceti pro unu faeddu isballiadu.

Duos passos a in antis a pitzus de sa guardiania biomètrica

Immàgine de StockSnap pigada dae Pixabay

Comente apo ispricadu prus bortas in custu diàriu, s'ispainadura de is tecnologias de inteligèntzia artifitziale est creende unos cantos problemas a sa privatesa nostra, sende chi cun s'impreu issoro essit prus fàtzile a sighire s'atividade de is persones, in lìnia e in sa vida reale. Sa rivista Wired chistionat de duas noas chi nos faghent isperare chi is pràticas de sighidura digitale acabbent o a su mancu siant redùsidas.

Spotify e sa tecnologia sua pro "lèghere" is emotziones

Logo de Spotify. Immàgine de MIH83 pigada dae Pixabay

Spotify est unu servìtziu impreadu meda pro ascurtare mùsica in lìnia me is ùrtimos annos. Unas cantas funtziones suas sunt pràghidas meda a is impitadores, comente sa creatzione automàtica de listas de ascurtu personalizadas, cun un'algoritmu chi imparat su gustu de s'ascurtadore. Una funtzione noa, mai impreada pro immoe ma in cursu de brevetu, at giai mòvidu is chèscias de Access Now, un'assòtziu pro s'ammànniu de is deretos tziviles digitales.

Traschia Twitter contras a sa guardiania biomètrica

Immàgine de Tumisu pigada dae Pixabay

Regordades sa campànnia "Torra a ti pigare sa fache" contras a sa guardiania biomètrica?
Sa chèscia paghiosa contras a custa violatzione de sa privatesa sighit e pedit oe de incumentzare una Traschia Twitter (narant issos Twitter Storm) cun s'ocasione de un'addòbiu de su Cussìgiu de Tecnologia e Cummèrtziu (Technology and Trade Council).

Sighit sa petitzione contras a sa guardiania biomètrica

Immàgine de Republica pigada dae Pixabay

"Su connoschimentu faciale podet e at a èssere impreadu contras a onniunu de nois dae is guvernos e is multinatzionales" - Custa est sa presentada pro sa petitzione ufitziale a sa Cumissione Europea "Torra a ti pigare sa fache" pro su bandu de sa guardiania biomètrica e duncas contras a sa possibilidade de èssere connotu dae sistemas automàticos aunde si siat s'agatamus.

Sa petitzione contras a sa guardiania biomètrica

Telecàmera de guardiania - Màgine de Peggy und Marco Lachmann-Anke dae Pixabay

"In totu s'Europa is fortzas de politzia, autoridades locales e aziendas privadas sunt isparghinende a s'iscùsia tecnologias isperimentales e forrogadoras chi sighint, analizant e mudant a ogetos is faches nostras e is corpus nostros cando nos movemus in is logos pùblicos. Custos ùrtimos sunt de difèndere, pro chi in issos is deretos nostros, is libertades nostras e is comunidades nostras siant amparados."
Custa est s'introdutzione a sa petitzione "Torra a ti pigare sa fache" pro pedire de proibire sa guardiania biomètrica, impreada in calicunu logu e pranificada o isperimentada in àteros. Cun custa genia de guardiania is sistemas informàticos podent connòschere is caras de onniunu de nois e registrare is movimentos nostros, mancari sinnalende·ddos a is autoridades cando su sistema ddos classìficat che "atividade assumbrada".

S'antitrust italianu puru est contas a Google

Schermada de Google


A pustis de s'antitrust americanu, puru s'anti-monopòliu italianu ipotizat un'abusu de sa positzione de domìniu de Google. Su problema custa borta est s'impreu de is datos pro s'elaboratzione de sa publitzidade.
Google est istada acusada de impedumare a is aziendas concurrentes de pònnere elementos de sighidura de sa navigatzione in su web de is usuàrios pro èssere s'ùnica a pòdere regollere custos datos.

Antitrust USA contras a Google

Google

Google est istada acusada dae su guvernu de is Istados Unidos e s'Antitrust de pràticas anti-concurrèntzia pro tènnere sa positzione sua de monopòliu.

Segundu Il Sole 24 Ore, s'acusa est de àere pagadu aziendas tecnològicas pro mantènnere Google comente motore de chirca predefinidu. In custa manera, sa parte manna de is chircas sighit a èssere fata a traessu de cussu permitende-ddi de gadangiare semper de prus.