Chie so

Chie so

Salude a totus. So un'informàticu sardu, laureadu a s'Universidade de Casteddu e traballo a foras de sa Sardigna comente a programmadore.

Pro ite custu diàriu?

A pustis de àere chistionadu s'italianu totu sa vida, imparadu tres limbas istràngias e àere incumentzadu a nde imparare un'àtera, apo inghitzadu a tènnere gana de chistionare sa limba mia, su sardu. Ma dda chistionare isceti pro is cosas minores e lassare is cosas de traballu e totu su restu a s'italianu e s'inglesu non mi bastaiat prus. Su sardu est una limba rica meda e in is ùrtimos annos est istadu prus bonu a imbentare neologismos de s'italianu, chi est ghetende su vocabulàriu suo a s'àliga pro impreare semper prus faeddos inglesos. Ddoe at giai una bella categoria de informàtica in sa Wikipedia sarda e semper prus faeddos sunt agatende una furriadura in sardu, ma unu bellu diàriu (o blog) in sardu de informàtica ancora mancaiat, duncas, ispirende·mi a Sardunomics, diàriu de economia, apo detzìdidu de proare deo etotu a nde fàghere unu in su pagu tempus lìberu chi tèngio.

Duos faeddos in contu de s'ortografia

Iscrìere in sardu no est fàtzile. Non pro ite non ddoe apat règulas o literadura. Su problema prus mannu est chi cando iscrio in una manera chi s'acostat a sa faeddada de bidda, mi narant chi so unu variantista, talebanu, orientalista, e assugetadu dae sa mala propaganda. Cando iscrio in LSC narant chi seu unu traitore de su campidanesu, chi LSC = Logudoresu Solu Cumprendet, chi est un'istandard lègiu sena traditzione chi non praghet a nemus e at a ochire su sardu. Duncas, cale si siat sa detzisione mia, metade de su pùblicu non mi leghet.
Deo no isco meda in contu de is sistemas de règulas o istandard de riferimentu chi diat a dèpere tènnere una limba pro dda pòdere iscrìere a manera curreta. Su sardu tenet una literadura chi però no est lòmpida a un'istandard de facto pro s'iscritura comente est acontèssidu cun s'italianu, ma tenet una norma ortogràfica isperimentale de jure, sa Limba Sarda Comuna, chi fiat istada creada pro is documentos de sa Regione Autònoma de Sardìnnia, ma chi medas funt impreende comente istandard. Sende chi is sardos ant imparadu a lèghere cun is règulas de s'italianu, pro medas de issos sa LSC non s'acostat bene a sa faeddada issoro, ca iscrìere, pro esempru, "fàghere" e pronuntziare "fai" no paret possìbile. Pro sorte, sa LSC lassat sa libertade de impreare una grafia locale. Est su chi faghent sa Provìntzia de Sud Sardigna e sa Tzitade Metropolitana de Casteddu. Sa segunda s'est fintzas fata un'istandard connotu comente a "Arrègulas" chi s'acostat de prus a is faeddadas de su cabu de bàsciu de sa Sardigna. Inoghe apo detzìdidu de impreare is duas normas isperende, a su mancu de aici, de no pigare faeddos malos. Custu no bolet nàrrere chi apo pigadu positzione pro su dòpiu istandard, custa est cosa pro gente prus esperta de mene e dia èssere prus cuntentu de non dèpere iscrìere sa pròpiu cosa duas bortas, ma ddu fatzo pro chircare de fàghere cuntentos prus letores possìbile.

Collaboratziones

Si calicunu tenet gana de m'agiudare iscriende un'articuleddu onni tantu, mi diat fàghere praghere. Iscriide·mi!