Chini seu

Saludi a totus. Seu un'informàticu sardu, laureau a s'Universidadi de Casteddu e traballu a foras de sa Sardìnnia cumenti programadori.

Po ita custu diàriu?

Apustis de ai chistionau s'italianu totu sa vida, imparau tres lìnguas stràngias e ai incumentzau a nd'imparai un'àtera, apu inghitzau a tenni gana de chistionai sa lìngua mia, su sardu. Ma dda chistionai sceti po is cosas minoris e lassai is cosas de traballu e totu su restu a s'italianu e s'inglesu no m'abbastàt prus. Su sardu est una lìngua arrica meda e me is ùrimus annus est stètiu prus bonu a imbentai neologismus de s'italianu, chi est ghetendi su vocabolàriu suu a s'àliga po impreai sèmpiri prus fueddus inglesus. Ddoi at giai una bella categoria de informàtica me in sa Wikipedia sarda e sèmpiri prus fueddus funt agatendi una furriadura in sardu, ma unu bellu diàriu (o blog) in sardu de informàtica ancora amancàt, duncas, ispirendi-mi a Sardunomics, diàriu de economia, apu decìdiu de proai deu etotu a ndi fai unu in su pagu tempus lìberu chi tèngu.

Duus fueddus in contu de s'ortografia

Meda s'est chistionau me is ùrtimus 20 annus apitzus de sa scritura in sardu - finsas tropu.
Mancai su sardu apat sèmpiri tentu unas cantu arrègulas de scritura de basi, no est lòmpiu ancora a una forma standardisada chi siat agradèssia e cumpartzida de totu is sardus.
Sa Regioni Autònoma de Sardìnnia at publicau in su 2006 una norma sperimentali, sa Limba Sarda Comuna (LSC), impreada po is documentus ofitzialis in bessida e pigada de unus cantu autoris comenti standard de riferimentu ma arrefudada cun fortza de àterus, pruschetotu in su cabu de bàsciu de Sardìnnia. Sa prus crìtica manna a custa norma est chi, comenti eus imparau a ligi in italianu, sa grafia arregordat prus is fueddadas de cabu de susu e pagus ant a agradessi s'idea de una grafia chi si-ndi stesit tropu de sa pronùntzia, comenti acuntessit in inglesu.
Vàrias propostas alternativas funt arribadas apustis. Unas cantu de issas funt emendamentus a sa LSC po ndi permiti prus pronùntzias, comenti sa Grafia Sarda Polifonètica; àteras funt propostas noas, comenti su standard a duas normas, incapas sa prus famada. De cust'ùrtima, sa norma campidanesa est nàscia cun is Arrègulas, impreadas de sa ex provìntzia de Casteddu e apustis bessida unu pagu prus flessìbili.
Apustis de nc'ai pensau meda, seu lòmpiu a su parri chi in custu momentu sa circa de unu sardu standard no siat una prioridadi: sa genti ddu chistionat pagu, mali e megat de si-ddu scaresci. Sa prioridadi est duncas a torrai a acostai is sardus a sa lìngua sarda innantis de chi siat tropu tardu e, apustis, calincunu at a agatai una forma scrita standard chi fatzat totus cuntentus. Sa cosa chi m'importat de prus est chi a sa genti ddi fatzat prexeri a ligi is artìculus mius e chi custu no siat tropu difìcili po issus. Po custu, apu sceberau de impreai duas formas gràficas po is artìculus: sa LSC e sa proposta campidanesa de s'Acadèmia de su Sardu.

Collaboratzionis

Si calincunu tenit gana de m'agiudai scriendi un'articuleddu dònnia tanti, m'iat fai prexei. Scriei-mi!