Chini seu

Chini seu

Saludi a totus. Seu un'informàticu sardu, laureau a s'Universidadi de Casteddu e traballu a foras de sa Sardìnnia cumenti programadori.

Po ita custu diàriu?

Apustis de ai chistionau s'italianu totu sa vida, imparau tres lìnguas stràngias e ai incumentzau a ndi imparai un'atra, apu inghitzau a teni gana de chistionai sa lìngua mia, su sardu. Ma dda chistionai sceti po is cosas minoris e lassai is cosas de traballu e totu su restu a s'italianu e s'inglesu no m'abbastàt prus. Su sardu est una lìngua arrica meda e me is ùrimus annus est stètiu prus bonu a imbentai neologismus de s'italianu, chi est ghetendi su vocabolàriu suu a s'àliga po impreai sèmpiri prus fueddus inglesus. Ddoi at giai una bella categoria de informàtica me in sa Wikipedia sarda e sèmpiri prus fueddus funt agatendi una furriadura in sardu, ma unu bellu diàriu (o blog) in sardu de informàtica ancora amancàt, duncas, ispirendi-mi a Sardunomics, diàriu de economia, apu decìdiu de proai deu etotu a ndi fai unu in su pagu tempus lìberu chi tèngu.

Duus fueddus in contu de s'ortografia

Scriri in sardu no est fàcili. No po ita no ddoi apat arrègulas o literadura. Su problema prus mannu est ca candu scriu in d-una manera chi s'acostat a sa fueddada de bidda, mi nant ca seu unu variantista, talebanu, orientalista, e assugetau de sa mala propaganda. Candu scriu in LSC nanca seu unu traidori de su campidanesu, ca LSC = Logudoresu Sceti Cumprendit, ca est unu standard lègiu e chena traditzioni chi no praxit a nemus e at a bociri su sardu. Duncas, calisisiat sa decisioni mia, metadi de su pùblicu no mi ligit.
Deu no sciu meda in contu de is sistemas de arrègulas o standard de riferimentu chi iat a depi teni una lìngua po dda podi scriri a manera curreta. Su sardu tenit una literadura chi perou no est lòmpia a unu standard de facto po sa scritura cumenti est acuntèssiu cun s'italianu, ma tenit una normà ortogràfica sperimentali de jure, sa Limba Sarda Comuna, chi fiat stètia creada po is documentus de sa Regioni Autònoma de Sardìnnia, ma chi medas funt impreendi comenti standard. Sendi chi is sardus ant imparau a ligi cun is arrègulas de s'italianu, po medas de issus sa LSC no s'acostat beni a sa fueddada insoru, ca scriri, po esempru, "fàghere" e prununciai "fai" no parrit possìbili. Po sorti, sa LSC lassat sa libertadi de impreai una grafia locali. Est su chi faint sa Provìntzia de Sud Sardìnnia e sa Citadi Metropolitana de Casteddu. Sa segunda s'est fintzas fata unu standard connotu cumenti "Arrègulas" chi s'acostat de prus a is fueddadas de su cabu de bàsciu de sa Sardìnnia. Innoi apu decìdiu de impreai is duas normas sperendi, a su mancu de aici, de no pigai fueddus malus. Custu no bolit nai ca apu pigau positzioni po su dòpiu standard, custa est cosa po genti prus esperta de mei e ia essi prus cuntentu de no depi scriri sa pròpiu cosa duas bortas, ma ddu fatzu po cicai de fai cuntentus prus ligidoris possìbili.

Collaboratzionis

Si calincunu tenit gana de m'agiudai scriendi un'articuleddu dònnia tanti, m'iat fai prexei. Scriei-mi!