Ita no depit amancai in unu progetu PHP

Còdixi PHP

Annus a oi PHP fiat cunsiderau pagu prus de unu gioghixeddu, unu linguàgiu fàcili po fai prus a lestu unu muntoni de cosa chi una borta boliat fata cun programas chi impreànt s'interfaci CGI. Custu de smenguai sa potèntzia oferta de su linguàgiu at tentu efetus malus meda me is annus, giai chi unu còdixi scritu mali at portau a progetus atacaus cun tènnicas de cracking e bessius malus a ddoi sighi a traballai candu is lìnias de su programa bessiant medas. Po is programadoris nous, andaus a biri comenti circai de evitai calincunu de custus problemas, incumentzendi beni, chena fai unas cantu faddinas fitianas.

Telegram Premium est arribau

Màgini de sa noa de Telegram Premium, pigada de Telegram.org

Telegram, lòmpiu de pagu a 700 millionis de impitadoris, tenit imoi una versioni Premium a pagamentu, che a àterus servìtzius.
Totu su chi fiat in donu at a abarrai de aici: sa diferèntzia cun sa versioni Premium est chi candu in sa versioni in donu ddoi at càncua genia de lìmiti, in sa versioni Premium custu lìmiti est dòpiu. Po esempru, is impitadoris Premium podint scambiai archìvius finas a 4GB invecis de 2GB.

LaMDA: Intelligèntzia Artifitziali sentimentosa?

HAL 9000, s'intelligèntzia artifiziali de 2001: A Space Odyssey. Màgini de OpenClipart-Vectors pigada de Pixabay

Is noas de is ùrtimas diis chistionant de un'ingennieri de Google, Blake Lemoine, chi s'asienda at dispidiu (ma sighendi a ddu pagai, po imoi) po sa decraratzioni sua chi s'intelligèntzia artifitziali LaMDA chi fiat svilupendi est bessida sentimentosa. Po proai sa teoria sua, Lemoine at publicau incueddus de arraxonus cun su programa, chi parit arrespundendi in manera umana. Est sa publicatzioni de custu materiali s'arraxoni ofitziali de sa dispidia, ca po s'asienda est una violatzioni de is acòrdius de riservadesa.

Su sistema LaMDA (Language Model for Dialogue Application - Mòlliu de Linguàgiu po Aplicatzionis a Diàlogu) est un'intelligèntzia artifitziali capassa de arraxonai cun s'impitadori in manera cumbincidora, segundu Lemoine cun su pròpiu livellu de intelligèntzia de unu pipiu de 8 annus.

Stracia Twitter po sa critografia de is tzarras

Màgini de Tumisu, pigada de Pixabay

Una campànnia noa, ligada a cussa contras a sa guardiania biomètrica, est incumentzada.
Narat s'annùntziu:

Noas fuidas amostant chi sa proposta noa po una ‘Lei po cuntrastai a beru is abusus sessualis de pipius’ de sa UE iat a obligai is asiendas tennològicas a fichetai me is arraxonus privaus de totus, oblighendi-ddas a speculitai is comunicatzionis privadas.

Si custu est berus, iat a essi sa fini de sa codìfica puntu-puntu chi apoderat sa segretesa de is messàgius e de is arraxonus de boxi me is aplicatzionis che Whatsapp, Telegram e àteras. Dònnia arraxonu iat a essi averiguau cun sa pèrdida de su deretu nostu a sa privatesa e cun s'arriscu de essi sinnalaus comenti criminalis sceti po unu fueddu sballiau.

Su mundu de s'informàtica e sa gherra russu-ucraina

Composer amostendi su messàgiu standWithUkraine

Su chi megat de acuntessi in cust'ùrtimu mesi est una faina chi pagus de nosu, nàscius e pesaus in unu mundu innui sa gherra fiat cosa a tesu, s'iant a ai imaginau fintzas a custu momentu. Candu unu programadori traballat in una scuadra internatzionali comenti fatzu deu etotu, su disprexeri est dòpiu poita ca acostumaus a traballai cun russus, ucrainus e genti de totu su mundu chena fai diferèntzias ni de natzionalidadi ni de etnia o calichisiat cunditzioni personali: totu su chi importat est s'abilidadi e sa gana de imparai cosas noas e amellorai sa tènnica. Andaus a biri pagu pagu comenti at reagiu custu mundu.

Etichette

Elon Musk at ativau su sistema Starlink in Ucràina

Arretza de satèlliti Starlink

Cun s'invasioni russa, s'Ucràina arriscat de s'agatai a foras de s'arretza Internet o chi is informatzionis siant tzensuradas cun su cuntrollu russu de is infrastruturas de comunicatzioni. Po custu, Elon Musk at decìdiu de ativai su sistema Starlink in su paisu pro fruniri una connessioni lesta chi no siat in manu russa. Po ndi facilitai s'impreu, at fintzas bitiu unu càmbiu de terminalis po is impitadoris.

Mypal: navigadori po Windows XP

Mypal in Windows XP

Windows XP est stètiu unu de is prus sistemas vidanus de Microsoft: publicau in su 2001, su suportu ofitziali est durau fintzas a su 2014, cun unu annoamentu spetziali in su 2017. Est colau tempus meda, est berus, e in s'interis Microsoft at publicau Windows Vista, 7, 8, 8.1, 10 e 11, ma me is annus de Windows XP genti meda at pigau unu o prus elaboradoris po domu e genti meda at preferiu a sighi impreendi XP fintzas me is annus de Vista, ca cussu fiat unu sistema arrannèsciu mali. Totu custus elaboradoris podint ancora essi impreaus, pruschetotu de cuddus impitadoris chi no tenint bisòngiu de potèntzia manna de càrculu. Is sistemas operativus nous perou funt tropu grais po ddoi funtzionai. Intra is solutzionis possìbilis, ddoi at installai unu sistema lèbiu, comenti una distributzioni de Linux po elaboradoris bècius o circai programas chi sigant funtzionendi in XP. Su navigadori Mypal est unu de cussus.

Publicau FreeDOS 1.3

Logo de FreeDOS. Màgini de propiedadi de su FreeDOS Project

Una pariga de diis a oi eus chistionau de sa publicatzioni de una versioni noa de ReactOS, cloni de Microsoft Windows. Parrit duncas ironia chi apant publicau puru una versioni noa de FreeDOS, sistema operativu chi megat de clonai MS-DOS, àteru prodotu Microsoft chi impreaiaus innantis de sa publicatzioni de Windows 95.
Sa versioni noa est sa 1.3 e nd'eus chistionau un'annu e mesu a oi, creendi chi fessint acanta de ddu publicai.