Informàtica

No sciu si innoi calincunu s'arregordat de is cumputadoris Asus EEE PC. Si tratat de una sèrie de PC ultra-portàtilis (o Netbook) chi fiant famaus meda me is annus intra su 2007 e su 2012. A cussu tempus is portàtilis clàssicus fiant carus e grais. Is ultra-portàtilis fiant invecis piticheddus, lèbius e baratus. Oindii s'agatant ancora ma no tenint prus importu meda, giai chi is tauleddas (tablet) ant pigau su logu insoru comenti dispositivus po sa navigatzioni in Internet e àteras fainas simpris. Comentisisiat, deu ndi tèngiu ancora unu e dònnia tanti mi fait prexeri a dd'impreai, duncas circu sèmpiri de ddu lassai lìmpiu e annoau.

S'11 de custu mesi, gennaxu 2023, su tràficu aèreu me is Stadus Aunius est abarrau frimu po unus 90 minutus. S'arraxoni est stètia su blocu de su sistema de avisus a su personali de bòlidu (NOTAM, NOtice To AirMen). In s'incumentzu s'est pensau a un'atacu de hacker.

Càncua cida a oi eus chistionau de intelligèntzia artifitziali. Arresuminendi, un'intelligèntzia artifitziali no est àteru chi un'algoritmu chi adatat s'essida sua a su tipu de arrespusta chi s'abetaus de unus cantu datus de intrada: in pràtica, seus chistionendi de unu grupu de nùmerus e istrutzionis in un'elaboradori. Su chi faeus de custus nùmerus dipendit scéti de nosu. Duncas no depeus essi assustraus, ma circai de impreai custas tecnologias po càncua cosa de bonu. Custu tipu de elaboratzioni, in màchinas chi funt lòmpias a potèntzias mannas de càrculu, permitit difatis de fai cosas chi una borta fiant possìbilis scéti me is pellìculas de fantasièntzia. Calincuna de custas cosas podint parri una tontidadi, àteras ant a podi lassai spantaus o assustraus, àteras ancora podint fintzas agiudai su progressu de sa meixina e agiudai a allebai is sunfrimentus de is malàdius. Andaus a biri cancu esempru.

Si-dd'arregordais LaMDA, s'intelligèntzia artifitziali de Google chi un'ingennieri chi ddoi fiat traballendi naràt chi fiat bessendi sentimentosa? Google, a sa fini, at dispidiu a cussu inginneri, Blake Lemoine, in manera definitiva.

Is noas de is ùrtimas diis chistionant de un'ingennieri de Google, Blake Lemoine, chi s'asienda at dispidiu (ma sighendi a ddu pagai, po imoi) po sa decraratzioni sua chi s'intelligèntzia artifitziali LaMDA chi fiat svilupendi est bessida sentimentosa. Po proai sa teoria sua, Lemoine at publicau incueddus de arraxonus cun su programa, chi parit arrespundendi in manera umana. Est sa publicatzioni de custu materiali s'arraxoni ofitziali de sa dispidia, ca po s'asienda est una violatzioni de is acòrdius de riservadesa.

Su sistema LaMDA (Language Model for Dialogue Application - Mòlliu de Linguàgiu po Aplicatzionis a Diàlogu) est un'intelligèntzia artifitziali capassa de arraxonai cun s'impitadori in manera cumbincidora, segundu Lemoine cun su pròpiu livellu de intelligèntzia de unu pipiu de 8 annus.

Una campànnia noa, ligada a cussa contras a sa guardiania biomètrica, est incumentzada.
Narat s'annùntziu:

Noas fuidas amostant chi sa proposta noa po una ‘Lei po cuntrastai a beru is abusus sessualis de pipius’ de sa UE iat a obligai is asiendas tennològicas a fichetai me is arraxonus privaus de totus, oblighendi-ddas a speculitai is comunicatzionis privadas.

Si custu est berus, iat a essi sa fini de sa codìfica puntu-puntu chi apoderat sa segretesa de is messàgius e de is arraxonus de boxi me is aplicatzionis che Whatsapp, Telegram e àteras. Dònnia arraxonu iat a essi averiguau cun sa pèrdida de su deretu nostu a sa privatesa e cun s'arriscu de essi sinnalaus comenti criminalis sceti po unu fueddu sballiau.

Su chi megat de acuntessi in cust'ùrtimu mesi est una faina chi pagus de nosu, nàscius e pesaus in unu mundu innui sa gherra fiat cosa a tesu, s'iant a ai imaginau fintzas a custu momentu. Candu unu programadori traballat in una scuadra internatzionali comenti fatzu deu etotu, su disprexeri est dòpiu poita ca acostumaus a traballai cun russus, ucrainus e genti de totu su mundu chena fai diferèntzias ni de natzionalidadi ni de etnia o calichisiat cunditzioni personali: totu su chi importat est s'abilidadi e sa gana de imparai cosas noas e amellorai sa tènnica. Andaus a biri pagu pagu comenti at reagiu custu mundu.

Cun s'invasioni russa, s'Ucràina arriscat de s'agatai a foras de s'arretza Internet o chi is informatzionis siant tzensuradas cun su cuntrollu russu de is infrastruturas de comunicatzioni. Po custu, Elon Musk at decìdiu de ativai su sistema Starlink in su paisu pro fruniri una connessioni lesta chi no siat in manu russa. Po ndi facilitai s'impreu, at fintzas bitiu unu càmbiu de terminalis po is impitadoris.

Comenti apu spricau prus bortas in custu diàriu, sa spainadura de is tecnologias de inteligèntzia artificiali est creendi unus cantu problemas a sa privatesa nosta, sendi chi cun s'impreu insoru bessit prus fàcili a sighi s'atividadi de is personis, in lìnia e in sa vida reali. Sa rivista Wired chistionat de duas noas chi si faint sperai chi is pràticas de sighidura digitali acabint o assumancu siant redùsias.

Arregordais sa campànnia "Torra a ti pigai sa faci" contras a sa guardiania biomètrica?
Sa chèscia paxiosa contras a custa violatzioni de sa privatesa sighit e pedit oi de incumentzai una Stracia Twitter (narant issus Twitter Storm) cun s'ocasioni de un'atopu de su Cunsillu de Tecnologia e Cumèrciu (Technology and Trade Council).