Informàtica

LaMDA: Intelligèntzia Artifitziali sentimentosa?

HAL 9000, s'intelligèntzia artifiziali de 2001: A Space Odyssey. Màgini de OpenClipart-Vectors pigada de Pixabay

Is noas de is ùrtimas diis chistionant de un'ingennieri de Google, Blake Lemoine, chi s'asienda at dispidiu (ma sighendi a ddu pagai, po imoi) po sa decraratzioni sua chi s'intelligèntzia artifitziali LaMDA chi fiat svilupendi est bessida sentimentosa. Po proai sa teoria sua, Lemoine at publicau incueddus de arraxonus cun su programa, chi parit arrespundendi in manera umana. Est sa publicatzioni de custu materiali s'arraxoni ofitziali de sa dispidia, ca po s'asienda est una violatzioni de is acòrdius de riservadesa.

Su sistema LaMDA (Language Model for Dialogue Application - Mòlliu de Linguàgiu po Aplicatzionis a Diàlogu) est un'intelligèntzia artifitziali capassa de arraxonai cun s'impitadori in manera cumbincidora, segundu Lemoine cun su pròpiu livellu de intelligèntzia de unu pipiu de 8 annus.

Stracia Twitter po sa critografia de is tzarras

Màgini de Tumisu, pigada de Pixabay

Una campànnia noa, ligada a cussa contras a sa guardiania biomètrica, est incumentzada.
Narat s'annùntziu:

Noas fuidas amostant chi sa proposta noa po una ‘Lei po cuntrastai a beru is abusus sessualis de pipius’ de sa UE iat a obligai is asiendas tennològicas a fichetai me is arraxonus privaus de totus, oblighendi-ddas a speculitai is comunicatzionis privadas.

Si custu est berus, iat a essi sa fini de sa codìfica puntu-puntu chi apoderat sa segretesa de is messàgius e de is arraxonus de boxi me is aplicatzionis che Whatsapp, Telegram e àteras. Dònnia arraxonu iat a essi averiguau cun sa pèrdida de su deretu nostu a sa privatesa e cun s'arriscu de essi sinnalaus comenti criminalis sceti po unu fueddu sballiau.

Su mundu de s'informàtica e sa gherra russu-ucraina

Composer amostendi su messàgiu standWithUkraine

Su chi megat de acuntessi in cust'ùrtimu mesi est una faina chi pagus de nosu, nàscius e pesaus in unu mundu innui sa gherra fiat cosa a tesu, s'iant a ai imaginau fintzas a custu momentu. Candu unu programadori traballat in una scuadra internatzionali comenti fatzu deu etotu, su disprexeri est dòpiu poita ca acostumaus a traballai cun russus, ucrainus e genti de totu su mundu chena fai diferèntzias ni de natzionalidadi ni de etnia o calichisiat cunditzioni personali: totu su chi importat est s'abilidadi e sa gana de imparai cosas noas e amellorai sa tènnica. Andaus a biri pagu pagu comenti at reagiu custu mundu.

Etichette

Elon Musk at ativau su sistema Starlink in Ucràina

Arretza de satèlliti Starlink

Cun s'invasioni russa, s'Ucràina arriscat de s'agatai a foras de s'arretza Internet o chi is informatzionis siant tzensuradas cun su cuntrollu russu de is infrastruturas de comunicatzioni. Po custu, Elon Musk at decìdiu de ativai su sistema Starlink in su paisu pro fruniri una connessioni lesta chi no siat in manu russa. Po ndi facilitai s'impreu, at fintzas bitiu unu càmbiu de terminalis po is impitadoris.

Duus passus ainnantis apitzus de sa guardiania biomètrica

Màgini de StockSnap pigada de Pixabay

Comenti apu spricau prus bortas in custu diàriu, sa spainadura de is tecnologias de inteligèntzia artificiali est creendi unus cantu problemas a sa privatesa nosta, sendi chi cun s'impreu insoru bessit prus fàcili a sighi s'atividadi de is personis, in lìnia e in sa vida reali. Sa rivista Wired chistionat de duas noas chi si faint sperai chi is pràticas de sighidura digitali acabint o assumancu siant redùsias.

Stracia Twitter contras a sa guardiania biomètrica

Màgini de Tumisu pigada de Pixabay

Arregordais sa campànnia "Torra a ti pigai sa faci" contras a sa guardiania biomètrica?
Sa chèscia paxiosa contras a custa violatzioni de sa privatesa sighit e pedit oi de incumentzai una Stracia Twitter (narant issus Twitter Storm) cun s'ocasioni de un'atopu de su Cunsillu de Tecnologia e Cumèrciu (Technology and Trade Council).

Sa lei de El Salvador at a connosci su Bitcoin

Màgini de VIN JD pigada de Pixabay

El Salvador, cun una lei de su mesi de làmpadas passau at donau balori legali a su Bitcoin. Su paisu de su centru-Amèrica, primu in su mundu a connosci po lei su cripto-dinai, est andendi ainnantis cun custu progetu, preparendi-si, de su 7 de cabudanni, a ponni duxentus càscias automàticas po permiti de cambiai is dòllarus in Bitcoin e a s'imbressi.

Etichette

Su Rennu Auniu ponit a Alan Turing asuba a is 50£

Alan Turing - Màgini de sa Wikipedia

Sa Banca de Inghilterra at publicau su progetu po su billetu nou de banca de 50£, chi at a tenni sa màgini de Alan Turing, unu matemàticu de importu mannu e unu de is babus de s'informàtica. Su personàgiu dd'ant sceberau in su 2019 po arregordai su traballu suu me is campus de sa matemàtica e s'informàtica e po su contributu suu in sa vitòria in sa Segunda Gherra Mundiali po ai decifrau su còdixi Enigma de sa Germània.

Sighit sa petitzioni contras a sa guardiania biomètrica

Màgini de Republica pigada de Pixabay

"S'aconnoscimentu faciali podit e at a essi impreau contras a donniunu de nosu de is guvernus e is multinatzionalis" - Custa est sa presentada po sa petitzioni ofitziali a sa Cumissioni Europea "Torra a ti pigai sa faci" po su bandu de sa guardiania biomètrica e duncas contras a sa possibilidadi de essi connotu de sistemas automàticus aundisisiat s'agataus.