Informàtica

Una vida noa pro un'Asus EEE PC

EEE PC 1001 PX, immàgine pigada dae Wikimedia Commons

No isco si inoghe calicunu si regordat de is cumputadores Asus EEE PC. Si tratat de una sèrie de PC ultra-portàtiles (o Netbook) chi fiant famados meda me is annos intre su 2007 e su 2012. A cussu tempus is portàtiles clàssicos fiant caros e graes. Is ultra-portàtiles fiant imbetzes piticheddos, lèbios e baratos. Oe in die s'agatant ancora ma non tenent prus importu meda, giai chi is tauleddas (tablet) ant pigadu su logu issoro comente dispositivos pro sa navigatzione in Internet e àteras fainas simpres. Comente si siat, deo nde tèngio ancora unu e ònnia tanti mi faghere praghere a dd'impreare, duncas chircu semper de ddu lassare lìmpiu e annoadu.

Bòlidos blocados me is USA pro neghe de un'archìviu difetosu

Immàgine de Military_Material pigada dae Pixabay

S'11 de custu mese, ghennàrgiu 2023, su tràficu aèreu me is Istados Unidos est abarradu firmu pro unos 90 minutos. Sa resone est istada su blocu de su sistema de avisos a su personale de bòlidu (NOTAM, NOtice To AirMen). In s'incumentzu s'est pensadu a un'atacu de hacker.

Is inteligèntzias artifitziales prus ispantosas

Immàgine de Gerd Altmann pigada dae Pixabay

Una pariga de chidas a oe amus chistionadu de inteligèntzia artifitziale. Resuminende, un'inteligèntzia artifitziale no est àteru chi un'algoritmu chi adatat s'essida sua a su tipu de risposta chi nos abetamus dae unos cantos datos de intrada: in pràtica, semus chistionende de unu grupu de nùmeros e istrutziones in un'elaboradore. Su chi faghimus de custos nùmeros dipendet isceti dae nois. Duncas non depimus èssere assustados, ma chircare de impreare custas tecnologias pro càncua cosa de bonu. Custu tipu de elaboratzione, in màchinas chi sunt lòmpidas a potèntzias mannas de càrculu, permitit difatis de fàghere cosas chi una borta fiant possìbiles isceti me is pellìculas de fantasièntzia. Calincuna de custas cosas podent pàrrere una tontidade, àteras ant a pòdere lassare ispantados o assustados, àteras ancora podent fintzas agiudare su progressu de sa meighina e agiudare a illebiare is sufrimentos de is malàidos. Andamus a bìdere cancu esempru.

LaMDA: Inteligèntzia Artifitziale sentimentosa?

HAL 9000, s'inteligèntzia artifiziale de 2001: A Space Odyssey. Immàgine de OpenClipart-Vectors pigada dae Pixabay

Is noas de is ùrtimas dies chistionant de un'ingennieri de Google, Blake Lemoine, chi s'azienda at dispididu (ma sighende a ddu pagare, pro immoe) pro sa decraratzione sua chi s'inteligèntzia artifitziale LaMDA chi fiat isvilupende est essida sentimentosa. Pro proare sa teoria sua, Lemoine at publicadu biculeddos de resonos cun su programma, chi paret rispondende in manera umana. Est sa publicatzione de custu materiale sa resone ufitziale de sa dispidida, ca pro s'azienda est una violatzione de is acòrdios de riservadesa.

Su sistema LaMDA (Language Model for Dialogue Application - Mollu de Linguàgiu pro Aplicatziones a Diàlogu) est un'inteligèntzia artifitziale capassa de resonare cun s'impitadore in manera cumbinchidora, segundu Lemoine cun su pròpiu livellu de inteligèntzia de unu pipiu de 8 annos.

Traschia Twitter pro sa critografia de is tzarras

Immàgine de Tumisu, pigada dae Pixabay

Una campànnia noa, ligada a cussa contras a sa guardiania biomètrica, est incumentzada.
Narat s'annùntziu:

Noas fuidas ammustrant chi sa proposta noa pro una ‘Lege pro cuntrastare a beru is abusos sessuales de pipios’ de sa UE diat a obligare is aziendas tecnològicas a fichetare me is resonos privados de totus, oblighende·ddas a ispeculitare is comunicatziones privadas.

Si custu est beru, diat a èssere sa fine de sa codìfica puntu-puntu chi apoderat sa segretesa de is messàgios e de is resonos de boghe me is aplicatziones che Whatsapp, Telegram e àteras. Ònnia resonu diat a èssere averiguadu cun sa pèrdida de su deretu nostru a sa privatesa e cun s'arriscu de essi sinnalados comente criminales isceti pro unu faeddu isballiadu.

Su mundu de s'informàtica e sa gherra russu-ucraina

Composer ammustrende su messàgiu standWithUkraine

Su chi amegat de acontèssere in custu ùrtimu mese est una faina chi pagos de nois, nàschidos e pesados in unu mundu in ue sa gherra fiat cosa a tesu, si diant a àere immaginadu fintzas a custu momentu. Cando unu programmadore traballat in un'iscuadra internatzionale comente fatzo deo etotu, su dispraghere est dòpiu pro ite ca acostumamus a traballare cun russos, ucràinos e gente de totu su mundu chene fàghere diferèntzias nen de natzionalidade nen de etnia o cale si siat cunditzione personale: totu su chi importat est s'abilidade e sa gana de imparare cosas noas e megiorare sa tècnica. Andamus a bìdere pagu pagu comente at reagidu custu mundu.

Etichetas

Elon Musk at ativadu su sistema Starlink in Ucràina

Arretza de satèlliti Starlink

Cun s'invasione russa, s'Ucràina arriscat de s'agatare a foras de sa retze Internet o chi is informatziones siant tzensuradas cun su controllu russu de is infrastruturas de comunicatzione. Pro custu, Elon Musk at detzìdidu de ativare su sistema Starlink in su paisu pro frunire una connessione lestra chi non siat in manu russa. Pro nde fatzilitare s'impreu, at fintzas batidu unu càmbiu de terminales pro is impitadores.

Duos passos a in antis a pitzus de sa guardiania biomètrica

Immàgine de StockSnap pigada dae Pixabay

Comente apo ispricadu prus bortas in custu diàriu, s'ispainadura de is tecnologias de inteligèntzia artifitziale est creende unos cantos problemas a sa privatesa nostra, sende chi cun s'impreu issoro essit prus fàtzile a sighire s'atividade de is persones, in lìnia e in sa vida reale. Sa rivista Wired chistionat de duas noas chi nos faghent isperare chi is pràticas de sighidura digitale acabbent o a su mancu siant redùsidas.

Traschia Twitter contras a sa guardiania biomètrica

Immàgine de Tumisu pigada dae Pixabay

Regordades sa campànnia "Torra a ti pigare sa fache" contras a sa guardiania biomètrica?
Sa chèscia paghiosa contras a custa violatzione de sa privatesa sighit e pedit oe de incumentzare una Traschia Twitter (narant issos Twitter Storm) cun s'ocasione de un'addòbiu de su Cussìgiu de Tecnologia e Cummèrtziu (Technology and Trade Council).