Intelligèntzia artifitziali

Is intelligèntzias artifitzialis prus spantosas

Màgini de Gerd Altmann pigada de Pixabay

Càncua cida a oi eus chistionau de intelligèntzia artifitziali. Arresuminendi, un'intelligèntzia artifitziali no est àteru chi un'algoritmu chi adatat s'essida sua a su tipu de arrespusta chi s'abetaus de unus cantu datus de intrada: in pràtica, seus chistionendi de unu grupu de nùmerus e istrutzionis in un'elaboradori. Su chi faeus de custus nùmerus dipendit scéti de nosu. Duncas no depeus essi assustraus, ma circai de impreai custas tecnologias po càncua cosa de bonu. Custu tipu de elaboratzioni, in màchinas chi funt lòmpias a potèntzias mannas de càrculu, permitit difatis de fai cosas chi una borta fiant possìbilis scéti me is pellìculas de fantasièntzia. Calincuna de custas cosas podint parri una tontidadi, àteras ant a podi lassai spantaus o assustraus, àteras ancora podint fintzas agiudai su progressu de sa meixina e agiudai a allebai is sunfrimentus de is malàdius. Andaus a biri cancu esempru.

LaMDA: Intelligèntzia Artifitziali sentimentosa?

HAL 9000, s'intelligèntzia artifiziali de 2001: A Space Odyssey. Màgini de OpenClipart-Vectors pigada de Pixabay

Is noas de is ùrtimas diis chistionant de un'ingennieri de Google, Blake Lemoine, chi s'asienda at dispidiu (ma sighendi a ddu pagai, po imoi) po sa decraratzioni sua chi s'intelligèntzia artifitziali LaMDA chi fiat svilupendi est bessida sentimentosa. Po proai sa teoria sua, Lemoine at publicau incueddus de arraxonus cun su programa, chi parit arrespundendi in manera umana. Est sa publicatzioni de custu materiali s'arraxoni ofitziali de sa dispidia, ca po s'asienda est una violatzioni de is acòrdius de riservadesa.

Su sistema LaMDA (Language Model for Dialogue Application - Mòlliu de Linguàgiu po Aplicatzionis a Diàlogu) est un'intelligèntzia artifitziali capassa de arraxonai cun s'impitadori in manera cumbincidora, segundu Lemoine cun su pròpiu livellu de intelligèntzia de unu pipiu de 8 annus.