Unu messàgiu in s'àrea de sa comunidadi de Wikipedia "Su tzilleri" at annuntziau ariseu chi est a disponimentu unu tradutori nou po is impitadoris chi bolint furriai una pàgina de un'àtera lìngua. Su tradutori est MinT e in custu artìculu andaus a scoberri ita est e comenti funtzionat.
Fintzas s'Europa incumentzat a s'ocupai de sa spainadura de s'Intelligèntzia Artifitziali. Su Parlamentu Europeu at difatis publicau unu documentu cun arrègulas noas in contu de s'impreu de s'IA. Su documentu, innantis de tenni unu balori de vìnculu po is stadus membrus at a depi essi aproau de su Cunsillu Europeu e de sa Cumissioni Europea. Si tratat de càmbius de importu po is chi timint chi una spainadura irregulada de is programas de IA ant a portai a scenàrius tipu 1984 o Terminator.
Comenti eus biu, imprendidoris e àterus personàgius funt orroliaus po is efetus de su svilupu de s'intelligèntzia artifitziali e de sa spainadura sua in totu su mundu e in totu is campus de sa vida nosta. In custu artìculu, una pariga de fueddus in contu de sa reatzioni a sa pedida insoru de blocai su svilupu de s'IA po ses mesis.
Intelligèntzia Artifitziali: nd'eus chistionau meda in s'ùrtimu annu, che medas àteras publicatzionis. In s'ùrtimu perìodu nd'intendeus dònnia dii, pruschetotu apustis de sa publicatzioni de is ùrtimas versionis de ChatGPT. Su svilupu tecnològicu de oi est lòmpiu a arresurtaus spantosus, a su puntu chi genti meda megat de s'orroliai po s'impreu chi s'umanidadi nd'at a fai in su benidori. Un'ipòtesi estrema est su "Scenàriu Terminator", chi unus cantu analistas ant elaborau. Intra de custus ddoi at fintzas genti chi iat a tenni interessu in su svilupu de s'IA, comenti Bill Gates, Elon Musk e fintzas Sam Altman, fundadori de OpenAI, su svilupadori de ChatGPT.
Càncua cida a oi eus chistionau de intelligèntzia artifitziali. Arresuminendi, un'intelligèntzia artifitziali no est àteru chi un'algoritmu chi adatat s'essida sua a su tipu de arrespusta chi s'abetaus de unus cantu datus de intrada: in pràtica, seus chistionendi de unu grupu de nùmerus e istrutzionis in un'elaboradori. Su chi faeus de custus nùmerus dipendit scéti de nosu. Duncas no depeus essi assustraus, ma circai de impreai custas tecnologias po càncua cosa de bonu. Custu tipu de elaboratzioni, in màchinas chi funt lòmpias a potèntzias mannas de càrculu, permitit difatis de fai cosas chi una borta fiant possìbilis scéti me is pellìculas de fantasièntzia. Calincuna de custas cosas podint parri una tontidadi, àteras ant a podi lassai spantaus o assustraus, àteras ancora podint fintzas agiudai su progressu de sa meixina e agiudai a allebai is sunfrimentus de is malàdius. Andaus a biri cancu esempru.
Spantat, orròliat, assustrat. Ma ita est custa intelligèntzia artifiziali de chi megaus de chistionai dònnia dii? Innantis de sighi a ndi chistionai, est mellus a si firmai un'iscuta e cumprendi de ita si tratat.
Si-dd'arregordais LaMDA, s'intelligèntzia artifitziali de Google chi un'ingennieri chi ddoi fiat traballendi naràt chi fiat bessendi sentimentosa? Google, a sa fini, at dispidiu a cussu inginneri, Blake Lemoine, in manera definitiva.
Is noas de is ùrtimas diis chistionant de un'ingennieri de Google, Blake Lemoine, chi s'asienda at dispidiu (ma sighendi a ddu pagai, po imoi) po sa decraratzioni sua chi s'intelligèntzia artifitziali LaMDA chi fiat svilupendi est bessida sentimentosa. Po proai sa teoria sua, Lemoine at publicau incueddus de arraxonus cun su programa, chi parit arrespundendi in manera umana. Est sa publicatzioni de custu materiali s'arraxoni ofitziali de sa dispidia, ca po s'asienda est una violatzioni de is acòrdius de riservadesa.
Su sistema LaMDA (Language Model for Dialogue Application - Mòlliu de Linguàgiu po Aplicatzionis a Diàlogu) est un'intelligèntzia artifitziali capassa de arraxonai cun s'impitadori in manera cumbincidora, segundu Lemoine cun su pròpiu livellu de intelligèntzia de unu pipiu de 8 annus.
