Su "Scenàriu Terminator" e sa pedida de blocai su svilupu de s'IA

Intelligèntzia Artifitziali: nd'eus chistionau meda in s'ùrtimu annu, che medas àteras publicatzionis. In s'ùrtimu perìodu nd'intendeus dònnia dii, pruschetotu apustis de sa publicatzioni de is ùrtimas versionis de ChatGPT. Su svilupu tecnològicu de oi est lòmpiu a arresurtaus spantosus, a su puntu chi genti meda megat de s'orroliai po s'impreu chi s'umanidadi nd'at a fai in su benidori. Un'ipòtesi estrema est su "Scenàriu Terminator", chi unus cantu analistas ant elaborau. Intra de custus ddoi at fintzas genti chi iat a tenni interessu in su svilupu de s'IA, comenti Bill Gates, Elon Musk e fintzas Sam Altman, fundadori de OpenAI, su svilupadori de ChatGPT.

Su Scenàriu Terminator pigat su nòmini de sa saga cun cyborg e robot comenti protagonistas.
Partendi de su fatu chi s'IA est giai stètia impreada po fraigai noas farsas, propaganda polìtica e chi is arrespustas suas prus de una borta funt stètias incumpridas e prenas de faddinas e stereòtipus ratzistas, si timit chi si potzat perdi su cuntrollu de custa tecnologia, arribendi a un'impreu po creai disinformatzioni de mannesa mundiali e atacus informàticus o, peus, chi s'IA potzat incumentzai a pensai a sola, pigai decisionis in autonomia e ponni in perìgulu s'esistèntzia de s'umanidadi.

Po custa arraxoni, unus cantu espertus ant pediu de blocai s'addestramentu de totu is prus intelligèntzias poderosas de su mundu, po tenni su tempus de svilupai totus impari una sèrie de protocollus chi ddus fatzat prus segurus, afidàbilis e interpretàbilis. Sam Altman, in s'apellu suu at nau:

Ita depeus lassai chi is màchinas ndi prenant is canalis nostus cun propaganda e informatzionis farsas? Iaus a depi automatisai totu is traballus, fintzas is prus satisfadoris? Iaus a depi svilupai mentis non-umanas chi a sa fini nos'iant a podi passai de nùmeru, essi prus intelligentis, nosi fai antigus e pigai su logu nostu? Depeus arriscai de perdi su cuntrollu de sa tzivilidadi nosta?

Agiungit fintzas chi si is asiendas no pigant luegus custa decisioni, iant a depi intervenni is guvernus.

Àterus analistas no cuncordant cun cust'orròliu, acusendi is àterus de longuterminismu e de si cumportai che profetas de s'apocalissi, tratendi una tecnologia, mancai poderosa meda, che maxia. Segundu issus, s'umanidadi s'iat a depi cuncentrai prus apitzus de is problemas sotzialis chi custus sistemas nous iant a podi creai. Calincunu megat fintzas de si domandai poita Altman si-nd'est scidau imoi cun custus pensamentus, cunsiderau chi su software prus famau de su momentu est de s'asienda sua. Arrepentiu s'est, che unu Frankenstein de dii de oi o ddoi at àterus interessus?

Berus est, chi un'arraxonamentu apitzus de s'impreu de s'IA bolit fatu siat a banda de is asiendas, siat de is guvernus, po cumprendi cali funt is perìgulus de lassai sistemas poderosus in manus malas, e fintzas po evitai chi custus siant impreaus in logu de traballadoris berus, lassendi sa genti famida. Oramai custus sistemas esistint e est difìcili chi su gèniu torrit in sa làntia una borta chi nd'est bessiu. Tocat a cumprendi cali est su mellus impreu insoru e comenti sa sotziedadi depit imparai a ddoi bivi impari.