Su "Iscenàriu Terminator" e sa pedida de blocare s'isvilupu de s'IA

Inteligèntzia Artifitziale: nd'amus chistionadu meda in s'ùrtimu annu, che medas àteras publicatziones. In s'ùrtimu perìodu nd'intendimus ònnia die, prus che totu a pustis de sa publicatzione de is ùrtimas versiones de ChatGPT. S'isvilupu tecnològicu de oe est lòmpidu a resurtados ispantosos, a su puntu chi gente meda amegat de s'orroliare pro s'impreu chi s'umanidade nd'at a fàghere in su benidore. Un'ipòtesi estrema est su "Iscenàriu Terminator", chi unos cantos analistas ant elaboradu. Intre de custos ddoe at fintzas gente chi diat a tènnere interessu in s'isvilupu de s'IA, comente Bill Gates, Elon Musk e fintzas Sam Altman, fundadore de OpenAI, s'isvilupadore de ChatGPT.

S'Iscenàriu Terminator pigat su nòmine dae sa saga cun cyborg e robot comente protagonistas.
Partende dae su fatu chi s'IA est giai istada impreada pro fraigare noas farsas, propaganda polìtica e chi is rispostas suas prus de una borta sunt istètias incumpridas e prenas de faddinas e istereòtipos ratzistas, si timet chi si potzat pèrdere su controllu de custa tecnologia, arribende a un'impreu pro creare disinformatzione de mannesa mundiale e atacos informàticos o, peus, chi s'IA potzat incumentzare a pensare a sola, pigare detzisiones in autonomia e pònnere in perìgulu s'esistèntzia de s'umanidade.

Pro custa resone, unos cantos espertos ant pedidu de blocare s'addestramentu de totu is prus inteligèntzias poderosas de su mundu, pro tènnere su tempus de isvilupare totus in pari una sèrie de protocollos chi ddas fatzat prus seguras, afidàbiles e interpretàbiles. Sam Altman, in s'apellu suu at naradu:

Ite depimus lassare chi is màchinas nde prenant is canales nostros cun propaganda e informatziones farsas? Diamus a dèpere automatizare totu is traballos, fintzas is prus satisfadores? Diamus a dèpere isvilupare mentes non-umanas chi a sa fine nos diant a pòdere passare de nùmeru, èssere prus inteligentes, nos fàghere antigos e pigare su logu nostru? Depimus arriscare de pèrdere su controllu de sa tzivilidade nostra?

Agiunghet fintzas chi si is aziendas non pigant luego custa detzisione, diant a dèpere intervènnere is guvernos.

Àteros analistas non cuncordant cun custu orròliu, acusende is àteros de longuterminismu e de si cumportare che profetas de s'apocalisse, tratende una tecnologia, mancari poderosa meda, che maghia. Segundu issos, s'umanidade si diat a dèpere cuntzentrare prus a pitzus de is problemas sotziales chi custos sistemas noos diant a pòdere creare. Calicunu amegat fintzas de si domandare pro ite Altman si-nd'est ischidadu immoe cun custos pensamentos, cunsideradu chi su software prus famadu de su momentu est de s'azienda sua. Arrepentidu s'est, che unu Frankenstein de die de oe o ddoe at àteros interessos?

Beru est, chi unu resonamentu a pitzus de s'impreu de s'IA bolet fatu siat a banda de is aziendas, siat de is guvernos, pro cumprèndere cales sunt is perìgulos de lassare sistemas poderosos in manos malas, e fintzas pro evitare chi custos siant impreados in logu de traballadores beros, lassende sa gente famida. Oramai custos sistemas esistint e est difìtzile chi su gèniu torret in sa làntia una borta chi nd'est essidu. Tocat a cumprèndere cale est su mègius impreu issoro e comente sa sotziedade depet imparare a ddoe bìvere in pari.