Pìndulas: s'inteligèntzia artifitziale
Ispantat, orròliat, assustat. Ma ite est custa inteligèntzia artifitziale de chi amegamus de chistionare ònnia die? In antis de sighire a nde chistionare, est mègius a si firmare un'iscuta e cumprèndere de ite si tratat.
S'inteligèntzia artifitziale est cussa matèria chi intentat de simulare is protzessos de su pensamentu umanu cun cumponentes eletrònicos. Pro ite no est una cosa fàtzile? Pro sa manera de funtzionare de un'elaboradore eletrònicu. Difatis, cale si siat cumputadora funtzionat in manera simpre meda: ddoe at una memòria cun una sèrie de istrutziones e unos cantos datos; unu protzessore càrrigat e esecutat un'istrutzione a pustis de s'àtera. Ònnia istrutzione podet pigare datos dae sa memòria e cumprire operatziones lògicas e aritmèticas. Est custu cuntzetu fàtzile fàtzile chi s'agatat a palas de Internet, de is PC de domo, de is telefoneddos chi tenimus in manu e de unu muntone de àteras cosas chi ant cambiadu sa manera de bìvere a incumentzare dae su sèculu passadu.
Comente ischimus, su cherbeddu umanu funtzionat in manera meda prus complicada de aici. Duncas partende dae unu mecanismu simpre comente su chi apo descritu, si chircat de arribare a sa cumplessidade de sa mente umana. Custu pro ite? Pro ite ca un'elaboradore podet cumprire in su tempus de una fratzione de segundu operatziones matemàticas cumplessas meda chi su cherbeddu umanu diat a fàghere in oras de traballu, ma pro contras no est bonu a cumprire operatziones chi su cherbeddu umanu faghet in unu momentu, comente connòschere sa cara o sa boghe de una persone.
S'argumentu est ampru meda e studiosos diferentes si sunt acostados in manera diferente a su problema. Una de is maneras prus famadas de creare un'inteligèntzia artifitziale est sa creatzione de una retza neurale.
Naradu in manera simpre, una retza neurale est unu grupu de neurones collegados intra de issos. A is collegamentos intra unu neurone e s'àteru ddi narant sinapsi. Ònnia neurone retzit su sinnale dae is neurones collegados in intrada, summat custos sinnales e, si sa summa cumprit cun tzertas cunditziones, dda imbiat a is neurones collegaus in bessida. Una descritzione aici simplificada de su funtzionamentu de su cherbeddu at permìtidu de iscrìere istruturas de datos e algoritmos chi fatzant sa pròpiu cosa in un'elaboradore eletrònicu.
In un'elaboradore, su neurone est un'istrutura sintzilla meda: ddoe at is sinapsis in intrada, is sinapsis in essida e unu nùmeru, su pesu de su neurone. Su pesu serbit a fàghere a manera de ativare is sinapsis in essida isceti cun unos cantos balores in intrada. Una retza de unu nùmeru mannu de custas istruturas podet rispòndere in manera cumplessa meda a is datos in intrada. Pro fàghere a manera chi sa retza rispondat comente serbit a nois, depet passare a traessu de una fase chi ddi narant addestramentu, in ue s'arràngiant a bellu a bellu is balores de is pesos fintzas a cando a unu tzertu balore de intrada non currispondet su balore de essida giustu.
Ispricadu de aici non paret cosa de interessu, ma in beridade est unu trastu poderosu, ca cun custu protzedimentu podimus preparare una retza chi connoscat una cara in una fotografia de grupu o chi filtret una boghe in mesu a s'abbolotu o medas àteras cosas ispantosas. Apo a ammustrare unos cantos esempros in un'artìculu benidore.
Ma insandus ite orròliat sa gente aici meda?
Duas cosas: sa prima est sa duda chi custas inteligèntzias a unu tzertu puntu possant essire sentimentosas o, a su mancu, chi potzant pigare detzisiones dannàrgias pro s'umanidade cando amus a dipèndere dae issas. Sa segunda est s'impreu chi is umanos ant a fàghere de custas tecnologias: nos depimus abetare iscenàrios a trassa de 1984? S'ant a ispiare e ischedare in cale si siat logu andamus?
Non sunt pregontas de pagu importu. Calicunu narat chi no est possìbile chi un'inteligèntzia artifitziale lompat a sa cussèntzia de is umanos, ma sa dibata est manna e includet fintzas chistiones filosòficas e religiosas. Pro cantu pertocat sa segunda pregonta, ddoe at giai grupos contras sa guardiania biomètrica.
Amus a bìdere in un'artìculu benidore is mesuras chi Unione Europea e Istados Unidos ant propostu pro evitare un'intrusione tropu manna de custas tecnologias me is vidas nostras.
Cummenta