Chie so

Salude a totus. So un'informàticu sardu, laureadu a s'Universidade de Casteddu e traballo a foras de sa Sardigna comente a programmadore.

Pro ite custu diàriu?

A pustis de àere chistionadu s'italianu totu sa vida, imparadu tres limbas istràngias e àere incumentzadu a nde imparare un'àtera, apo inghitzadu a tènnere gana de chistionare sa limba mia, su sardu. Ma dda chistionare isceti pro is cosas minores e lassare is cosas de traballu e totu su restu a s'italianu e s'inglesu non mi bastaiat prus. Su sardu est una limba rica meda e in is ùrtimos annos est istadu prus bonu a imbentare neologismos de s'italianu, chi est ghetende su vocabulàriu suo a s'àliga pro impreare semper prus faeddos inglesos. Ddoe at giai una bella categoria de informàtica in sa Wikipedia sarda e semper prus faeddos sunt agatende una furriadura in sardu, ma unu bellu diàriu (o blog) in sardu de informàtica ancora mancaiat, duncas, ispirende·mi a Sardunomics, diàriu de economia, apo detzìdidu de proare deo etotu a nde fàghere unu in su pagu tempus lìberu chi tèngio.

Duos faeddos in contu de s'ortografia

Meda s'est chistionadu in is ùrtimus 20 annos a pitzus de s'iscritura in sardu - fintzas tropu.
Mancari su sardu apat semper tentu unas cantas règulas de iscritura de base, no est lòmpidu ancora a una forma istandardizada chi siat agradèssida e cumpartzida dae totu is sardos.
Sa Regione Autònoma de Sardigna at publicadu in su 2006 una norma isperimentale, sa Limba Sarda Comuna (LSC), impreada pro is documentos ufitziales in essida e pigada dae unos cantos autores comente standard de riferimentu ma refudada cun fortza dae àteros, prus che totu in su cabu de bàsciu de Sardigna. Sa prus crìtica manna a custa norma est chi, comente amus imparadu a lèghere in italianu, sa grafia regordat prus is faeddadas de cabu de susu e pagos ant a agradèssere s'idea de una grafia chi si nd'istèsiet tropu de sa pronùntzia, comente acontesset in inglesu.
Vàrias propostas alternativas sunt arribbadas a pustis. Unas cantas de issas sunt emendamentos a sa LSC po nde permìtere prus pronùntzias, comente sa Grafia Sarda Polifonètica; àteras sunt propostas noas, comente su standard a duas normas, incapas sa prus famada. De custa ùrtima, sa norma campidanesa est nàschida cun is Arrègulas, impreadas dae s'ex provìntzia de Casteddu e a pustis essida unu pagu prus flessìbile.
A pustis de nch'àere pensadu meda, seu lòmpidu a su parre chi in custu momentu sa chirca de unu sardu standard no siat una prioridade: sa gente ddu chistionat pagu, male e megat de si ddu iscarèssere. Sa prioridade est duncas a torrare a acostare is sardos a sa limba sarda in antis de chi siat tropu tardu e, a pustis, calicunu at a agatare una forma scrita istandard chi fatzat totus cuntentos. Sa cosa chi m'importat de prus est chi a sa gente ddi fatzat praghere a lèghere is artìculos mios e chi custu no siat tropu difìtzile pro issos. Pro custu, apo seberadu de impreare duas formas gràficas pro is artìculos: sa LSC e sa proposta campidanesa de s'Acadèmia de su Sardu.

Collaboratziones

Si calicunu tenet gana de m'agiudare iscriende un'articuleddu onni tantu, mi diat fàghere praghere. Iscriide·mi!