Pìndulas: trasmissione sena filos

Iscriende un'artìculu pro un'àteru diàriu apo inghitzadu a mi pregontare si sa gente chi no traballat cun elaboradores e retzes onni die ischit a beru de ite semus chistionende cando impreamus unos cantos faeddos chi tocant s'argumentu de sa trasmissione digitale de s'informatzione. Apo duncas detzìdidu de fàghere un'articuleddu didàticu pro ddos acrarare.

Undas eletromannièticas

Sa tècnica pro imbiare cale si siat informatzione sena filos est sa de ddas codificare cambiende is caraterìsticas fìsicas de un'unda eletromanniètica, chi ddi narant unda portadora.
A su protzessu ddi narant modulatzione. S'unda est unu sinnale eletromannièticu chi si repitet unu tzertu nùmeru de bortas onni segundu. A custu nùmeru ddi narant frecuèntzia. Cando impreamus càmbios de frecuèntzia pro codificare s'informatzione comente in sa figura, tenimus una modulatzione de frecuèntzia.
Sa frecuèntzia de s'unda portadora est unu valore de importu mannu, pro ite ca onni possìbile frecuèntzia tenet unu cumportamentu diferente: frecuèntzias bàscias andant prus a tesu, ma no permitint una trasmissione lestra de datos. Frecuèntzias artas sunt s'imbesse: permitint velotzidades prus mannas, ma abisòngiant de repitidores pro portare s'informatzione a tesu. Totu is frecuèntzias possìbiles formant su chi ddi narant s'ispetru eletromannièticu. Pro evitare chi trasmissiones diferentes si storbent s'una cun s'àtera, partiduras istrintas de s'ispetru, chi ddi narant bandas, sunt assinniadas pro impreos diferentes. Is frecuèntzias si mesurant in Hertz (Hz) o mùltiplos comente Mhz (megahertz, unu millione de hertz) o Ghz (gigahertz, unu milliardu de hertz). Unu valore che 100 Hz bolet nàrrere, in manera fàtzile, chi s'unda si repitet 100 bortas cada segundu. Sa banda portat su nùmene de sa frecuèntzia chi est prus o mancu in su tzentru suo, duncas a sa banda de 3,6 Ghz-3,8 Ghz ddi naramus "3,7 Ghz".

Lestresa de trasmissione

S'informatzione codificada in una trasmissione de tipu digitale est una secuèntzia de nùmeros binàrios (bit). Mesuramus duncas sa velotzidade de trasmissione de datos cun su nùmeru de bit pro segundu (bps) o mùltiplos.
Sa lestresa dipendet dae sa frecuèntzia e dae sa modulatzione impreadas. S'issèberu de sa frecuèntzia de trasmissione no est lìberu, ma est reguladu dae is guvernos e de àteras autoridades. Ddoe at bandas de frecuèntzias chi si podent impreare a manera lìbera pro trasmissiones de tzertas genias e àteras chi sunt assinniadas cun su pagamentu de litzèntzias, comente a esempru is frecuèntzias pro sa televisione o sa telefonia mòbile.

Tzellas

Pro sa telefonia mòbile ddoe at unu tzertu nùmeru de antennas in su territòriu chi trasmitent su sinnale in un'àrea de pagos chilòmetros. A custa àrea ddi naramus tzella. Est pro custu chi a is telefoneddos ddis naramus puru "tzellulares". Custa partidura de su territòriu est fata siat pro ddu cobèrrere cun unu sinnale semper forte, siat pro pòdere serbire unu nùmeru semper prus mannu de telefoneddos sena dèpere impreare prus bandas de frecuèntzia, chi sunt una resursa limitada. Unu telefoneddu podet passare de una tzella a un'àtera cun sinnale prus forte in cale si siat momentu, fintzas cando una tzerriada est in cursu, in manera in totu trasparente a s'impreadore.