Pìndulas: s'intelligèntzia artifitziali

Spantat, orròliat, assustrat. Ma ita est custa intelligèntzia artifiziali de chi megaus de chistionai dònnia dii? Innantis de sighi a ndi chistionai, est mellus a si firmai un'iscuta e cumprendi de ita si tratat.

S'intelligèntzia artifitziali est cussa matèria chi intentat de simulai is protzessus de su pensamentu umanu cun cumponentis eletrònicus. Poita no est una cosa fàcili? Po sa manera de funtzionai de un'elaboradori eletrònicu. Difatis, calisisiat cumputadora funtzionat in manera simpri meda: ddoi at una memòria cun una sèrie de istrutzionis e unus cantu datus; unu processori càrrigat e esecutat un'istrutzioni apustis de s'àtera. Dònnia istrutzioni podit pigai datus de sa memòria e cumpriri operatzionis lògicas e aritmèticas. Est custu cuntzetu fàcili fàcili chi s'agatat a palas de Internet, de is PC de domu, de is telefoneddus chi teneus in manu e de unu muntoni de àteras cosas chi ant cambiau sa manera de bivi a incumentzai de su sèculu passau.

Comenti scieus, su cerbeddu umanu funtzionat in manera meda prus cumplicada de aici. Duncas partendi de unu mecanismu simpri comenti su chi apu descritu, si circat de arribai a sa cumplessidadi de sa menti umana. Custu poita? Poita ca un'elaboradori podit cumpriri in su tempus de una fratzioni de segundu operatzionis matemàticas cumplessas meda chi su cerbeddu umanu iat a fai in oras de traballu, ma po contras no est bonu a cumpriri operatzionis chi su cerbeddu umanu fait in unu momentu, comenti connosci sa cara o sa boxi de una persona.

S'argumentu est ampru meda e studiosus diferentis si funt acostaus in manera diferenti a su problema. Una de is maneras prus famadas de creai un'intelligèntzia artifitziali est sa creatzioni de un'arretza neurali.
Nau in manera simpri, un'arretza neurali est unu grupu de neuronis cullegaus intra de issus. A is cullegamentus intra unu neuroni e s'àteru ddi narant sinapsi. Dònnia neuroni arricit su sinnali de is neuronis cullegaus in intrada, summat custus sinnalis e, si sa summa insoru cumprit cun certas cunditzionis, dda imbiat a is neuronis cullegaus in bessida. Una descritzioni aici simprificada de su funtzionamentu de su cerbeddu at permìtiu de scriri struturas de datus e algoritmus chi fatzant sa pròpiu cosa in un'elaboradori eletrònicu.

In un'elaboradori, su neuroni est una strutura sintzilla meda: ddoi at is sinapsis in intrada, is sinapsis in bessida e unu nùmeru, su pesu de su neuroni. Su pesu serbit a fai a manera de ativai is sinapsis in bessida scéti cun unus cantu baloris in intrada. Un'arretza de unu nùmeru mannu de custas struturas podit arrespundi in manera cumplessa meda a is datus in intrada. Po fai a manera chi s'arretza arrespundat comenti serbit a nosu, depit passai a traessu de una fasi chi ddi narant addestramentu, innui s'arràngiant abellu abellu is baloris de is pesus fintzas a candu a unu certu balori de intrada no currespondit su balori de bessida giustu.

Spricau de aici no parit cosa de interessu, ma in beridadi est unu trastu poderosu, ca cun custu protzedimentu podeus preparai un'arretza chi connòsciat una cara in una fotografia de grupu o chi filtrit una boxi in mesu a s'abolotu o medas àteras cosas spantosas. Apu a amostai unus cantu esemprus in un'artìculu benidori.

Ma insandus ita orròliat sa genti aici meda?
Duas cosas: sa primu est sa duda chi custas intelligèntzias a unu certu puntu potzant bessiri sentimentosas o, assumancu, chi potzant pigai decisionis dannàrgias po s'umanidadi candu eus a dipendi de issas. Sa segunda est s'impreu chi is umanus ant a fai de custas tecnologias: si depeus abetai scenàrius a trassa de 1984? S'ant a spiai e schedai in calisisiat logu andaus?

No funt pregontas de pagu importu. Calincunu narat chi no est possìbili chi un'intelligèntzia artifitziali lompat a sa cussèntzia de is umanus, ma sa dibata est manna e includit fintzas chistionis filosòficas e religiosas. Po cantu pertocat sa segunda pregonta, ddoi at giai grupus contras sa guardiania biomètrica.
Eus a biri in un'artìculu benidori is mesuras chi Unioni Europea e Stadus Aunius ant propostu po evitai un'intrusioni tropu manna de custas tecnologias me is vidas nostas.