110 limbas noas pro Google Translator, mancat su sardu

Erisero, giòbia 27 de làmpadas 2024, Google at annuntziadu s'arribu de 110 limbas noas a su tradutore suo, in unu cuntestu de arrichimentu de custu trastu famadu cun s'impreu de mollos chi impreant s'imparu automàticu e s'inteligèntzia artifitziale. Intra custas limbas nche nde sunt unas cantu de minoria, che su vènetu e su sitzilianu, ma àteras mancant, comente su napoletanu e su sardu.

Difìtzile a agatare una resone pretzisa pro custu iscaressimentu. Mancari su sardu at a èssere parte de is pròssimas 100 limbas chi ant a agiùnghere? In s'ìnteri però faghet a si firmare unu segundu a pensare a sa situatzione de sa limba nostra e a is dificultades chi nois chi traballamus cun trastos informàticos atopamus in ònni progetu:

1. Sa farta de una norma gràfica cumpartzida. Est ancora prenu de gente chi iscriet impreende is règulas de s'italianu, ma fintzas is chi connoschent is règulas de base non sunt bonos a si pònnere de acòrdiu pro impreare una forma iscrita unitària: calicunu impreat sa norma de sa RAS (Limba Sarda Comuna), calicunu diat a bòlere sa dòpia norma (Campidanesu-Logudoresu), calicunu diat a bòlere sa libertade cumpleta, etc. Est unu resonu chi andat a in antis oramai dae ora e est unu problema mannu cando si traballat in grupu e s'arriscat de acabbare cun un'ammisturu de formas diferentes.
2. Sa farta de una gramàtica ufitziale. A is trastos automàticos che is tradutores ddis faghet bisòngiu a tènnere règulas pro passare dae unu sistema linguìsticu a un'àteru. Mentres su movimentu linguìsticu fiat chertende pro agatare una norma ortogràfica is sardos si nde sunt iscarèsssidos de sa sintassi sarda e su sardu s'est fatu meda "porcheddinu" in sa faeddada de ònni die.
3. Sa farta de unu corpus. Una regorta de testos de riferimentu est unu trastu de importu in linguìstica, ma diat a agiudare fintzas in s'annestru de is algoritmos de imparu automàticu chi diant a pòdere pònnere aficu a iscritos giustos e no a materiale improvisadu.
4. Sa nocuridade de is sardos. A una parte manna de is sardos ddis andat bene a chistionare italianu e no ammustrant interessu mannu pro sa cultura e s'identidade sarda, mancari a faeddos si nde bantent. Sa subravivèntzia de sa limba sarda est in manu a pagos voluntàrios, mentres a is aziendas mannas non ddis cumbenit in custas cunditziones a impreare su sardu in sa comunicatzione.
5. Sa nocuridade de sa polìtica. Si sa limba, sa cultura e s'identidade sarda no interessant a su pòpulu sardu, pro ite diant a dèpere interessare a is rapresentantes suos? A in antis a custas chistiones sa polìtica est isganada e istantariosa, duncas mancat un'amparu de sa limba chi diat a pòdere fèghere diferèntzia.

Si is sardos bolent sa subravivèntzia de sa limba de sa terra issoro, in su mundu de su web e in foras, depent èssere duncas is primos a dd'amparare alleghende·dda, iscriende·dda e domandende a is polìticos issoro e a is aziendas de fàghere su pròpiu pro comunicare cun issos. Custu est prus de importu de ònnia norma e ònnia lege chi calicunu in logu de cumandu podet fàghere.