Pìndulas: trasmissioni chena filus

Scriendi un'artìculu po un'àteru diàriu apu inghitzau a mi pregontai si sa genti chi no traballat cun elaboradoris e retzas dònnia dii sciit deaderus de ita seus chistionendi candu impreaus unus cantus fueddus chi tocant s'argumentu de sa trasmissioni digitali de s'informatzioni. Apu duncas decìdiu de fai un'articuleddu didàticu po ddus acrarai.

Undas eletromannièticas

Sa tènnica po imbiai calisisiat informatzioni chena filus est sa de ddas codificai cambiendi is caraterìsticas fìsicas de un'unda eletromanniètica, chi ddi nant unda portadora.
A su processu ddi nant modulatzioni. S'unda est unu sinnali eletromannièticu chi s'arrepitit unu certu nùmeru de bortas dònnia segundu. A custu nùmeru ddi nant frecuèntzia. Candu impreaus càmbius de frecuèntzia po codificai s'informatzioni cumenti in sa figura, teneus una modulatzioni de frecuèntzia.
Sa frecuèntzia de s'unda portadora est unu valori de importu mannu, poita ca dònnia possìbili frecuèntzia tenit unu cumportamentu diferenti: frecuèntzias bàscias andant prus a tesu, ma no permitint una trasmissioni lesta de datus. Frecuèntzias artas funt s'imbressi: permitint velocidadis prus mannas, ma abisòngiant de arrepetidoris po portai s'informatzioni a tesu. Totu is frecuèntzias possìbilis formant su chi ddi nant su spetru eletromannièticu. Po evitai chi trasmissionis diferentis si storbint s'una cun s'àtera, partiduras strintas de su spetru, chi ddi nant bandas, funt assinniadas po impreus diferentis. Is frecuèntzias si mesurant in Hertz (Hz) o mùltiplus cummenti Mhz (megahertz, unu millioni de hertz) o Ghz (gigahertz, unu miliardu de hertz). Unu valori che 100 Hz bolit nai, in manera fàcili, chi s'unda s'arrepitit 100 bortas cada segundu. Sa banda portat su nòmini de sa frecuèntzia chi est prus o mancu in su centru suu, duncas a sa banda de 3,6 Ghz-3,8 Ghz ddi naraus "3,7 Ghz".

Lestesa de trasmissioni

S'informatzioni codificada in una trasmissioni de tipu digitali est una secuèntzia de nùmerus binàrius (bit). Mesuraus duncas sa velocidadi de trasmissioni de datus cun su nùmeru de bit po segundu (bps) o mùltiplus.
Sa lestesa dipendit de sa frecuèntzia e de sa modulatzioni impreadas. Su sceberu de sa frecuèntzia de trasmissioni no est lìberu, ma est arregulau de is guvernus e de àteras autoridadis. Ddoi at bandas de frecuèntzias chi si podint impreai a manera lìbera po trasmissionis de certas genias e àteras chi funt assinniadas cun su pagamentu de licèntzias, cumenti a esempru is frecuèntzias po sa televisioni o sa telefonia mòbili.

Cellas

Po sa telefonia mòbili ddoi at unu certu nùmeru de antennas in su territòriu chi trasmitint su sinnali in un'àrea de pagus chilòmetrus. A cust'àrea ddi naraus cella. Est po custu chi a is telefoneddus ddis naraus puru "cellularis". Custa partidura de su territòriu est fata siat po ddu coberri cun unu sinnali sèmpiri forti, siat po podi serbiri unu nùmeru sèmpiri prus mannu de telefoneddus chena depi impreai prus bandas de frecuèntzia, chi funt una resursa limitada. Unu telefoneddu podit passai de una cella a un'àtera cun sinnali prus forti in calisisiat momentu, fintzas candu una tzerriada est in cursu, in manera in totu trasparenti a s'impreadori.